Aquest divendres 25 de març és la Solemnitat de l'Anunciació o de l'Encarnació, nou mesos abans del proper Nadal. En aquesta festa ens unim a la Consagració que farà el Papa Francesc, a partir de les 17h, de Rússia i Ucraïna al Cor Immaculat de Maria, demanant a la Mare de Déu els favors promesos a Fàtima durant les seves aparicions.
En aquesta entrada del bloc, oferim l'oració de Consagració que farà servir el Papa Francesc. Ens unim a l'oració de tota l'Església per la pau. A l'oratori de l'escola hi ha fulls amb aquesta oració per a la pregària personal o en grup. També després de la Missa de les 10.50h es farà una pregària i ofrena per la pau.
ACTE DE CONSAGRACIÓ AL COR IMMACULAT DE MARIA
Oh Maria, Mare de Déu i Mare nostra, nosaltres, en aquesta hora de tribulació, acudim a vós. Vós sou la nostra Mare, ens estimeu i ens coneixeu, res del que ens preocupa no us passa per alt. Oh Mare de misericòrdia, moltes vegades hem experimentat la vostra tendresa provident, la vostra presència que ens retorna la pau, perquè vós sempre ens porteu a Jesús, Príncep de la pau.
Nosaltres hem perdut el camí de la pau. Hem oblidat la lliçó de les tragèdies del segle passat, el sacrifici de milions de caiguts a les guerres mundials. Hem desatès els compromisos assumits com a Comunitat de Nacions i estem traint els somnis de pau dels pobles i les esperances dels joves. Hem emmalaltit d'avidesa, ens hem tancat en interessos nacionalistes, ens hem deixat endurir per la indiferència i paralitzar per l'egoisme. Hem preferit ignorar Déu, conviure amb les nostres falsedats, alimentar l'agressivitat, suprimir vides i acumular armes, oblidant-nos que som custodis del nostre proïsme i de la nostra casa comuna. Hem destrossat amb la guerra el jardí de la terra, hem ferit amb el pecat el cor del nostre Pare, que ens vol germans i germanes. Ens hem tornat indiferents a tots i a tot, menys a nosaltres mateixos. I amb vergonya diem: perdoneu-nos, Senyor.
A la misèria del pecat, als nostres cansaments i fragilitats, al misteri de la iniquitat del mal i de la guerra, vós, Mare Santa, ens recordeu que Déu no ens abandona, sinó que continua mirant-nos amb amor, desitjós de perdonar-nos i aixecar-nos novament. És Ell qui us ha lliurat a nosaltres i ha posat en el vostre Cor immaculat un refugi per a l'Església i per a la humanitat. Per la seva bondat divina sou al nostre costat, i fins i tot en les vicissituds més adverses de la història ens conduïu amb tendresa.
Per això recorrem a vós, truquem a la porta del vostre Cor, nosaltres, els vostres fills estimats que mai no us canseu de visitar i de cridar a la conversió. En aquesta hora fosca, veniu a ajudar-nos i a consolar-nos. Repetiu a cada un de nosaltres: “¿És que potser no sóc aquí, jo, que sóc la teva Mare?”. Vós sabeu deslligar els embolics del nostre cor i els nusos del nostre temps. Posem la nostra confiança en vós. Estem segurs que vós, sobretot en aquests moments de prova, no desoïu les nostres súpliques i acudiu a ajudar-nos.
Així ho vau fer a Canà de Galilea, quan vau avançar l'hora de la intervenció de Jesús i vau introduir el seu primer signe al món. Quan la festa havia esdevingut tristesa li vau dir: «No tenen vi» (Jn 2,3). Repetiu-ho una altra vegada a Déu, oh Mare, perquè avui hem acabat el vi de l'esperança, s'ha esvaït l'alegria, s'ha aigualit la fraternitat. Hem perdut la humanitat, hem fet malbé la pau. Ens hem tornat capaços de tota mena de violència i de destrucció. Necessitem urgentment la vostra ajuda maternal.
Acolliu, oh Mare, la nostra súplica.
Vós, estrella del mar, no ens deixeu naufragar en la tempesta de la guerra.
Vós, arca de la nova aliança, inspireu projectes i camins de reconciliació.
Vós, “terra del Cel”, torneu a portar l'harmonia de Déu al món.
Extingiu l'odi, aplaqueu la venjança, ensenyeu-nos a perdonar.
Deslliureu-nos de la guerra, preserveu el món de l'amenaça nuclear.
Reina del Rosari, desperteu en nosaltres la necessitat de pregar i d’estimar.
Reina de la família humana, mostreu als pobles el camí de la fraternitat.
Reina de la pau, aconseguiu per al món la pau.
Que el vostre plor, oh Mare, commogui els nostres cors endurits. Que les llàgrimes que heu vessat per nosaltres facin florir aquesta vall que el nostre odi ha ressecat. I mentre el soroll de les armes no emmudeix, que la vostra oració ens disposi a la pau. Que les vostres mans maternals acariciïn els qui pateixen i fugen sota el pes de les bombes. Que la vostra abraçada materna consoli els que es veuen obligats a deixar casa seva i el seu país. Que el vostre Cor afligit ens mogui a la compassió, ens impulsi a obrir portes i a fer-nos càrrec de la humanitat ferida i descartada.
Santa Mare de Déu, quan éreu al peu de la creu, Jesús, en veure el deixeble al vostre costat, us va dir: «Aquí tens el teu fill» (Jn 19,26), i així ens va encomanar a vós. Després va dir al deixeble, a cadascun de nosaltres: «Aquí tens la teva mare» (v. 27). Mare, volem acollir-vos ara a la nostra vida i a la nostra història. En aquesta hora la humanitat, esgotada i aclaparada, és amb vós al peu de la creu. I necessita encomanar-se a vós, consagrar-se al Crist a través vostre. El poble ucraïnès i el poble rus, que us veneren amb amor, recorren a vós, mentre el vostre Cor batega per ells i per tots els pobles delmats a causa de la guerra, la fam, les injustícies i la misèria.
Per això, Mare de Déu i Mare nostra, nosaltres solemnement encomanem i consagrem al vostre Cor immaculat les nostres persones, tota l'Església i la humanitat, de manera especial Rússia i Ucraïna. Acolliu aquest acte nostre que fem amb confiança i amor, feu que cessi la guerra, proveïu el món de pau. El “sí” que va brollar del vostre Cor va obrir les portes de la història al Príncep de la pau; confiem que, per mitjà del vostre Cor, la pau arribarà. A vós, doncs, us consagrem el futur de tota la família humana, les necessitats i les aspiracions dels pobles, les angoixes i les esperances del món.
Que a través vostre la divina Misericòrdia es vessi sobre la terra, i el dolç batec de la pau torni a marcar les nostres jornades. Oh Dona del sí, sobre la qual va baixar l'Esperit Sant, torneu-nos a portar l'harmonia de Déu. Vós que sou “font viva d'esperança”, dissipeu la sequedat dels nostres cors. Vós que heu teixit la humanitat de Jesús, feu de nosaltres constructors de comunió. Vós que heu recorregut els nostres camins, guieu-nos per camins de pau. Amén.
 |
| El Papa Francesc davant la Mare de Déu de Fàtima |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada