En la Bíblia hi trobem històries molt interessants i didàctiques. Avui proposo de llegir els tres primers capítols del Primer Llibre de Samuel, a l'Antic Testament...
Tant de bo que llegim en família algunes de les històries de la Bíblia i les comentem per a la formació dels fills i pel nostre propi bé. Segons l'edat dels fills es pot llegir directament la Bíblia o bé alguna de les Bíblies infantils.
Aquest és un exemple de com llegir i comentar una història bíblica.
 |
| Dibuix per pintar del jove Samuel |
Resum de la història del jove Samuel:
Elcanà era un senyor que, com era freqüent en aquell temps, tenia dues dones. Una es deia Peninnà, amb la que tenia varis fills i l'altra es deia Anna, la més estimada, i amb la que no tenia fills.
Peninnà li feia la vida impossible a Anna i li deia que si no tenia fills era perquè Déu la castigava per les seves males accions.
Anna ho passava molt malament i Elcanà també al veure la seva dona tan trista. Li deia: "Com és que estàs tan trista?, no trobes que jo valc més per a tú que no pas tenir 10 fills?"
Anna es va presentar davant el Gran Sacerdot del Temple que es deia Elí i va prometre davant de Déu que si tenia un fill l'oferiria a Déu per a que servís al Temple.
Efectivament Déu va escoltar la súplica d'Anna i va tenir un fill que li van posar el nom de Samuel. Quan el nen va tenir 4 o 5 anys el van portar al Temple perquè s'hi quedés, a cura del Gran Sacerdot Elí.
Elí tenia dos fills, Hofní i Finehés. Es portaven molt malament i feien molts pecats. Eren uns brètols, no feien cas dels manaments de Déu. Eren un escàndol pel sacerdot Elí i feien que molta gent s'apartés de Déu.
Elí tampoc no s'esforçava gaire per a corregir-los o castigar-los. El petit Samuel, veient les malifetes que feien aquests, li deia al Gran Sacerdot que els avisés del seu mal comportament, però Elí no ho feia. A Déu no li agradava que Elí no corregís els seus fills.
Anna i Elcanà cada any pujaven al Temple i li portaven roba i altres coses que podia necessitar en Samuel. Anna va tenir encara més fills, tres nois i dues noies.
Una nit, Samuel estava dormint prop del Temple en una habitació propera a la del Gran Sacerdot Elí. Va sentir una veu que deia "Samuel, Samuel!". El noi es va despertar i pensant que era Elí que el cridava li va dir: Aquí em teniu, què voleu?. Elí li va dir que no el cridava pas, que tornés a dormir. L'escena es va repetir tres vegades. Al final Elí, intuint que era Déu que el cridava li va dir: Si et torna a cridar, digues "Parleu Senyor, que el vostre servent us escolta".
Efectivament Déu va tornar a cridar: Samuel, Samuel!. El noi va escoltar el que Déu li volia dir i entre altres coses li va comunicar el càstig que tindria Elí per no corregir els seus fills.
Això és un resum del que podem llegir en aquests capítols del Primer Llibre de Samuel.
En podem aprendre que realment Déu parla i es comunica amb les persones. Normalment no parla en veu alta com amb Samuel. Déu sol parlar des de l'interior de la persona, el que es diuen "mocions". En el recolliment de la pregària Déu ens comunica el que vol dir-nos. També ens parla a través de la lectura de la Bíblia que com es diu a la Missa és "Paraula de Déu.
I també en podem aprendre que els pares han de corregir als fills les coses que fan malament. És un deure que tenen. També el professorat té aquesta missió. I els nens i nenes, nois i noies, han de fer cas dels avisos, encara que moltes vegades no els agradin. Els nens i joves han de comprendre que els pares no els han de donar tot el que volen i demanen, sinó només allò que més convé.
 |
| El jove Samuel comunicant al sacerdot Elí el que Déu li ha dit |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada